■ mèrit

Etimologia: del ll. mĕrĭtum, íd., del participi de merēre ‘merèixer’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Allò que fa digne de recompensa, d’estima, que dona valor a una cosa. Premiar cadascú segons els seus mèrits. En concedir el càrrec, hem de tenir en compte els mèrits de cadascun dels concursants. Fer això no té cap mèrit. Recompensar el mèrit, la gent de mèrit.
    2. fer mèrits Fer per merèixer. Si no fas mèrits no guanyaràs el premi. Sembla que faci mèrits perquè l’expulsin.
  2. catolicisme Qualitat de les obres de l’home justificat per la gràcia i acomplertes lliurement.
  3. mèrits del procés dret Conjunt de proves i raons que serveixen al jutge per a resoldre.