■ mentider
| | mentidera

Etimologia: de mentida 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que té costum de dir mentides. Cada dia es torna més mentider. Segur que no t’ha dit la veritat: és un mentider.
  2. adjectiu
    1. Que menteix, mentidor. Paraules mentideres.
    2. fer mentider (algú o alguna cosa) Sostenir o demostrar que menteix. Això que dic és cert, i ningú no me’n farà mentider.
  3. masculí jocs d’entreteniment Joc de daus o de cartes en el qual, d’acord amb la jerarquia del pòquer, cada jugador ha de superar la jugada que li és cantada pel jugador anterior.