■ medi

Compareu: mitjà 3
Etimologia: del ll. medium, íd.
  1. masculí
    1. Substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte. La llum es refracta en passar d’un medi a un altre.
    2. Element o substància que envolta una cosa; ambient. L’aire és el medi en el qual vivim.
    3. medi de contrast diagnosi Substància de contrast.
    4. medi de cultiu microbiologia Substrat que hom empra per a fer créixer i multiplicar organismes vius, especialment microorganismes.
    5. medi intern fisiologia Conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior.
    6. medi interplanetari astronomia Part del sistema solar situada entre els planetes.
    7. medi interestel·lar astronomia Matèria interestel·lar.
    8. medi selectiu microbiologia Medi que permet de separar espècies o soques bacterianes d’un inòcul.
  2. masculí Societat, conjunt de costums, d’esdeveniments, etc., entre els quals viu una persona, es produeix un fet, etc. Estudiar un personatge històric en el seu medi.
  3. masculí
    1. biologia i ecologia Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
    2. geografia Conjunt de condicions ambientals on hi ha un objecte o on viu un organisme o una comunitat d’organismes.
    3. medi ambient biologia, ecologia i geografia Medi.
  4. masculí i femení Mèdium.