Accessory
Etimologia: del ll. mechanĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. mēkhanikós, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
mecànica i tecnologia
- adjectiu Relatiu o pertanyent a la mecànica.
- adjectiu Dit de l’aparell o el sistema el funcionament del qual pot ésser explicat exclusivament per les lleis de la mecànica clàssica, pel fet que no hi intervenen fenòmens elèctrics, hidràulics, etc. Transmissió, amplificació, mecànica.
- masculí i femení Obrer que munta, repara, etc., màquines.
- femení Estudi de les màquines i de llur construcció i funcionament.
- femení Manera com funciona, actua, rutlla, un mecanisme, una cosa complicada.
- femení figuradament La mecànica del comportament social.
- femení Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics. Mecànica celeste. Mecànica clàssica. Mecànica de fluids.
- mecànica celeste astronomia Ciència del desplaçament dels astres.
- mecànica estadística Part de la física que, aplicant mètodes estadístics, s’ocupa de descriure les propietats macroscòpiques dels sistemes físics que, com els gasos, són constituïts per un nombre molt gran de corpuscles.
- mecànica quàntica mecànica quàntica Mecànica pròpia dels corpuscles que es mouen dins un espai restringit, sobretot microfísic.
- mecànica relativista mecànica relativista Mecànica basada en la teoria de la relativitat.
-
adjectiu
- per extensió Relatiu o pertanyent al treball manual. Arts mecàniques.
- figuradament Dit de l’acció o del moviment d’un òrgan en què la intel·ligència, la voluntat, no pren part. Fem molts gests mecànics. El treball mecànic de la digestió.
- adjectiu música Dit de l’instrument que produeix sons musicals mitjançant alguna maquinària que permet d’accionar-lo sense interpretar personalment la música, com s’esdevé en el piano de maneta i en la pianola.
- mecànic dentista oficis manuals Protètic especialitzat en pròtesis dentals.