■ matriu

Partició sil·làbica: ma_triu
Etimologia: del ll. matrix, -īcis ‘registre, matriu’, der. de mater ‘mare’
  1. femení anatomia animal
    1. Úter.
    2. Matèria bàsica que té capacitat generadora o formadora.
    3. matriu del cabell Arrel epidèrmica del fol·licle pilós.
    4. matriu de l’ungla Zona posterior del derma subunguial que comprèn la lúnula i l’arrel de l’ungla.
    5. matriu òssia Substància intersticial calcificada que constitueix la massa de l’os.
  2. adjectiu
    1. Que dona origen o vitalitat a una cosa. Empresa matriu.
    2. església matriu Església primitiva d’un país.
  3. femení
    1. Escrit que resta arxivat per a poder comprovar, si cal, les còpies, els trasllats, etc., que hom n’ha tret.
    2. Part d’un talonari que resta un cop separat el taló que hom lliura al viatger, al concurrent, al client, etc.
  4. femení àlgebra Taula rectangular de nombres (elements de la matriu), disposats en un nombre determinat de files i columnes (dimensions de la matriu), respecte als quals hom defineix certes operacions.
  5. femení citologia
    1. Porció perifèrica dels cromosomes que es presenta com una coberta després de la fixació i la tinció.
    2. matriu extracel·lular Estructura fibril·lar formada per glicoproteïnes i polisacàrids que recobreix la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules.
    3. matriu mitocondrial Espai intern dels mitocondris.
  6. femení electrònica i automàtica, automació Xarxa lògica en forma de rectangle, constituïda per dues sèries de conductors paral·lels i proveïda dels borns corresponents d’entrada i de sortida.
  7. femení geologia Material de granulació fina d’una roca sedimentària detrítica, que ocupa els espais intergranulars deixats pels elements més grossos.
  8. femení arts gràfiques
    1. Motlle on es fonen els tipus.
    2. Motlle o gravat que serveix per a la reproducció estereotípica o galvanoplàstica.
    3. Peça de llautó que en un costat té dues petites cavitats on hi ha un signe gràfic gravat al buit.
  9. femení histologia Substància intercel·lular del teixit cartilaginós.
  10. femení informàtica
    1. Estructura de dades en la qual els elements estan col·locats de tal manera que un conjunt ordenat d’enters, anomenats índexs, defineix unívocament la posició de cada element i forneix el mitjà d’obtenir accés directe a cada un.
    2. Arranjament d’elements en forma de matriu, en el sentit matemàtic normal, però no limitada a dues dimensions (i a dos índexs).
  11. femení lingüística Conjunt dels trets sintàctics, morfològics, fonològics, etc., d’una unitat lingüística determinada. Matriu fonològica. Matriu sintàctica.
  12. femení tecnologia
    1. Motlle que dona una empremta per la forma o el relleu.
    2. matriu de bombar Matriu constituïda per dues peces que hom empra per a bombar recipients metàl·lics.
    3. matriu d’embotir Conjunt de dues peces amb les arestes romes, una de les quals, el punxó, es fica dintre l’altra.
    4. matriu de reduir Peça en forma d’anell emprada per a reduir la boca d’un recipient metàl·lic.
    5. matriu d’estampar Conjunt de dues peces d’acer de forma prismàtica i amb un relleu còncau en una cara.
    6. matriu de tallar Conjunt de dues peces amb les arestes esmolades i que poden encaixar mútuament.
    7. matriu d’extrusió Filera.
  13. mecànica de les matrius mecànica quàntica Forma de la mecànica quàntica consistent a associar una matriu a cada variable (o observable) física.