■ material

Partició sil·làbica: ma_te_ri_al
Etimologia: del ll. materialis, íd. 1a font: 1399, Metge
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la matèria (s’oposa a formal).
    2. causa material Allò de què és feta una cosa.
  2. adjectiu
    1. Format de matèria (s’oposa a espiritual).
    2. Que concerneix la natura física de l’home, les seves necessitats corporals, etc. Progrés material. Plaers materials.
  3. adjectiu Que dona massa importància a les coses del cos.
  4. adjectiu Real i tangible. No té possibilitats materials de tirar endavant el seu pla. No hi ha temps material per a arribar a un acord.
  5. masculí
    1. tecnologia Conjunt de màquines, instruments, etc., emprats en l’explotació d’un servei, en una indústria, etc.
    2. [usat generalment en pl] tecnologia Conjunt de les diferents matèries que entren en la construcció d’alguna cosa.
    3. figuradament Documents que serveixen per a compondre una obra intel·lectual.
  6. material cel·lular química industrial i tecnologia Substància sòlida l’estructura de la qual forma petites cel·les ocupades per aire.
  7. material sensible fotografia i cinematografia Nom genèric del material fotogràfic que, impressionat o no, encara no ha estat revelat ni fixat i que roman sensible als efectes de la llum.