■ mascle | mascla

Etimologia: del ll. mascŭlus, íd., dimin. de mas, maris ‘mascle’ 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. masculí biologia
    1. [usat sovint en aposició] Vegetal o animal del sexe masculí. Cadernera mascle. Un mascle i una femella.
    2. per extensió Vegetal o animal hermafrodita en els quals només és funcional la part masculina.
  2. adjectiu figuradament Que té una energia viril. Un estil vigorós, mascle. Una música mascla.
  3. masculí tecnologia
    1. Nom de certes peces que encaixen en el forat d’una altra, anomenada femella. El mascle d’una aixeta.
    2. Eina emprada per a roscar interiors.
  4. mascle de la cua (o simplement mascle) anatomia animal Part carnosa i més dura de la cua d’un quadrúpede.