■ marge

Etimologia: del ll. margo, -ĭnis, íd., ‘vora, vorera’ 1a font: 1272, CTort.
    [plural marges o, antic i dialectal, màrgens] masculí
    1. Vora, límit d’una extensió superficial, especialment quan fa desnivell o forma graó. Un camí entre marges.
    2. especialment agricultura Vora d’un terreny que forma graó o desnivell.
    3. agricultura Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
    4. Vora d’arbres que hi ha prop del corrent d’un riu.
    5. al marge locució adverbial figuradament Sense participació en alguna cosa, bé voluntàriament bé per la voluntat d’altri. Durant tota la discussió, ell s’ha mantingut al marge.
  2. construcció Peça, generalment de fusta, que hom posa formant una mica de volada a la vora dels graons d’una escala d’obra.
  3. economia
    1. Diferència entre el preu de cost i el de venda d’un producte.
    2. figuradament Possibilitat addicional d’acció de què hom disposa. Aquesta pròrroga ens dona un marge per a preparar-nos. Deixem-li un marge de reflexió.
    3. marge comercial Marge que resta a la unitat econòmica encarregada de la distribució d’un producte.
    4. marge de benefici Marge que resta a l’empresari.
  4. escriptura i arts gràfiques
    1. Cadascun del espais blancs que hom deixa tot al volt d’una pàgina escrita o impresa.
    2. especialment Espai blanc de la dreta o de l’esquerra d’una pàgina escrita. Anota-ho al marge.
  5. meteorologia Part lateral d’un sistema nuvolós.