■ margall

Etimologia: d’origen incert, probablement d’una variant primitiva, encara existent, amargall, der. de amargar, a causa del gust amargant que donen a la farina els seus grans molts juntament amb els del blat 1a font: 1375
    masculí botànica
    1. Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Hordeum murinum), de fulles allargades i espigues denses, amb arestes llargues.
    2. margall llarg Planta herbàcia anual de la família de les gramínies (Bromus sterilis), de fulles allargades i d’espícules arestoses, en panícula.
  2. Nom que, durant els segles XVII i XVIII, al País Valencià, hom donava als parlars no urbans i a les modalitats del català del Principat, que hom considerava de fonètica malsonant i rústica.