■ marcial

Partició sil·làbica: mar_ci_al
Etimologia: del ll. martialis, der. de Mars, Martis, déu de la guerra 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
    1. Que té un caràcter guerrer, propi del guerrer, del militar. Caminar amb un aire marcial.
    2. arts marcials esports Nom genèric de diverses formes de combat sense armes, d’origen oriental i que se centren en tres de fonamentals: judo, karate i taekwondo.
  2. farmàcia, indústria farmacèutica Dit de la preparació farmacèutica feta a base de ferro.