■ marc1

Etimologia: probablement der. de la forma germ. ant. marka (v. marca) que, considerada en romànic com un pl. neutre, degué originar un sing. *marcus 1a font: s. XIII
    masculí
  1. metrologia i numismàtica
    1. Unitat ponderal establerta a l’edat mitjana per a substituir la lliura com a base per a la talla de les monedes.
    2. Moneda imaginària o de compte, introduïda com a resultat de l’ús de la unitat ponderal.
    3. economia Unitat monetària d’Alemanya i de Finlàndia, de curs legal fins a la seva substitució per l’euro.
    1. art Armadura a manera de bastidor que hom col·loca al voltant d’un mirall, d’un quadre, etc.
    2. construcció Bastiment.
    3. figuradament Allò que circumscriu o envolta un espai, un esdeveniment, una acció, etc. La vall té per marc muntanyes altíssimes. S’han mogut sempre dins el marc de la legalitat.
    4. construcció naval Part del timó on va fixat l’arjau i que sosté el tascó.
    5. informàtica Cadascuna de les zones separades de la pantalla d’un ordinador, sovint delimitada gràficament, que s’activa independentment de la resta.
    6. llei del marc art Principi artístic pel qual, en escultura i pintura, l’estructura de l’entorn s’imposa al tot englobat dins l’espai que aquella delimita.



    3. Vegeu també:
    marc2