■ maniobrar

Partició sil·làbica: ma_ni_o_brar
Etimologia: del fr. manoeuvrer, íd. , i aquest, del b. ll. manuoperare, comp. de manus ‘mà’ i operare ‘obrar’ 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fer funcionar amb la mà un instrument, una màquina. Maniobrar un canó, les veles d’una nau.
  2. intransitiu ciències militars
    1. Fer maniobres o una maniobra. Les tropes no hi podien maniobrar.
    2. Fer fer maniobres o una maniobra. El general ha maniobrat de manera que ha tallat la retirada a l’enemic.