■ maniobra

Partició sil·làbica: ma_ni_o_bra
Etimologia: del fr. manoeuvre, íd., i aquest, del b. ll. manuopera, comp. de manus ‘mà’ i opera ‘obra’, amb influx de manipular 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Conjunt dels moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina.
    2. figuradament Acció, diligència, etc., efectuada amb habilitat, amb malícia, etc., per aconseguir un fi. Això ha estat una maniobra dels contraris.
    3. medicina Operació manual hàbil i regulada.
  2. marina, marítim
    1. Art o tècnica de manejar les embarcacions mitjançant les veles, les màquines, el timó, l’àncora, les amarres, etc.
    2. Cadascuna de les operacions o feines que hom fa per a donar a l’embarcació un cert moviment, una certa posició o les de varar, treure, amorrar, remolcar, etc.
    3. Manera d’operar a bord, el treball dels mariners.
    4. Conjunt dels caps i els aparells d’un pal, d’una verga, etc.
    5. Conjunt de tots els caps i els aparells d’una embarcació.
    6. Evolució d’una esquadra o divisió.
  3. per analogia
    1. aeronàutica Conjunt d’operacions destinades a canviar el moviment d’una aeronau, provocades per l’acció del pilot sobre els elements de comandament.
    2. automòbil, automobilisme Conjunt d’operacions consistent en una sèrie de moviments efectuats per un vehicle automòbil, destinats a fer-lo canviar de direcció, a aparcar-lo, etc.
    3. ferrocarrils Conjunt d’operacions que hom fa a les estacions per formar trens o desfer-los, acoblar vagons o desacoblar-los, o bé per canviar de locomotora, etc.
    4. ferrocarrils Conjunt de canvis efectuats en l’estat dels senyals, les agulles o els enclavaments, a fi que els trens vagin per un itinerari determinat.
  4. ciències militars
    1. Moviment o sèrie ordenada de moviments d’un cos de tropa, d’una esquadra.
    2. plural Sèrie ordenada de moviments que fan un cos de tropa o una esquadra, com a exercici i sovint simulant un combat.