■ manejar

Etimologia: de mà 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer funcionar, fer anar, un instrument amb la mà o les mans. Manejar l’espasa, els rems, el ribot. Manejar la ploma, el pinzell.
    2. figuradament Sap manejar molt bé la llengua. Si sabia manejar la ironia se’n sortiria més bé. Manejant tant de diner, per força n’ha de tenir. Maneja com vol els seus germans: els té dominats.
  2. intransitiu Moure les mans parlant. És un conferenciant que maneja molt.
    1. transitiu Moure alguna cosa d’una banda a l’altra, fer bellugar. Manejar molt el cap.
    2. pronominal Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es manegen. Quina mala jeia: tota la nit es maneja!
  4. pronominal Moure’s, bascar-se, fer diligències, per a aconseguir alguna cosa. Ja cal que ens manegem, si ho volem aconseguir!