■ mandarí
| | mandarina

Etimologia: del port. mandarim ‘funcionari xinès’, d’origen índic, a través del malai; per similitud amb el color groc dels mandarins xinesos, s’aplicà a les taronges de la Xina
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als mandarins.
    2. masculí Nom donat pels europeus als grans funcionaris civils i militars de la Xina imperial.
    3. masculí per extensió Persona molt poderosa i influent en els ambients polítics, econòmics o intel·lectuals. Els mandarins de la universitat.
  2. lingüística
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mandarí. Dialecte mandarí.
    2. masculí Dialecte del xinès, originari de Pequín, el més difós dels dialectes xinesos.
  3. botànica i agricultura
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al mandariner o a la mandarina. Hort mandarí.
    2. femení Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau.
    3. mandarina clementina Clementina.