■ magnificència

Partició sil·làbica: mag_ni_fi_cèn_ci_a
Etimologia: del ll. magnificentia, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Qualitat de magnífic. La magnificència de Déu. La magnificència de la festa.
  2. Liberalitat plena de grandesa. S’ha arruïnat amb les seves magnificències.