■ maduració

Partició sil·làbica: ma_du_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. maturatio, -ōnis, íd. 1a font: 1383
    femení
    1. Acció de madurar o madurar-se;
    2. l’efecte.
    1. biologia Procés consistent en un conjunt de transformacions de les cèl·lules, dels teixits o dels organismes, mitjançant el qual atenyen llur desenvolupament.
    2. biologia Procés consistent en un conjunt de modificacions que fan que les cèl·lules germinatives diploides passin a l’estat de gàmetes haploides després de les dues divisions de la meiosi.
    3. patologia En un abscés, procés de formació de pus.
    1. Operació consistent a deixar reposar un producte alimentari (carn, farina, llet, vi, etc.) a fi que adquireixi les propietats adequades (olor, gust, etc.).
    2. maduració de la carn Estovament de la carn rígida d’animals acabats de sacrificar, acompanyat de l’aparició d’un tast i una aroma agradables.
    3. maduració de la farina Millorament de les propietats reològiques de la farina destinada a panificació, aconseguit durant l’emmagatzematge i degut a oxidació.