■ madur | madura

Etimologia: del ll. matūrus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. botànica
    1. Dit del fruit, de l’esporangi, etc., que és completament desenvolupat.
    2. Dit de les llavors, les espores o les diàspores totalment formades i capaces de germinar.
  2. Capaç de donar els resultats o els fruits convenients. Les coses ja eren madures per al canvi.
  3. Que ha estat ben meditat i considerat en totes les possibles conseqüències. Després d’un madur examen decidírem d’actuar.
  4. Vell, gastat, a punt d’ensorrar-se. Aquest sostre està molt madur.
    1. Dit de la persona que ja no és jove. Una dona madura.
    2. Dit de la persona que ha arribat a l’edat madura.
    3. Que ha assolit el seny i la capacitat intel·lectual propis de l’edat adulta. Una nena molt madura.
    4. per extensió Un caràcter, un comportament madur.
  6. patologia Dit del gra, l’abscés, etc., ple de pus i a punt de rebentar.