■ màcula

Etimologia: del ll. macŭla, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. Taca.
    2. especialment i figuradament Una persona sense màcula.
    3. astronomia Taca solar.
  2. anatomia animal
    1. màcula acústica Cadascuna de les petites prominències blanquinoses que es destaquen en la superfície llisa de l’utricle i del sàcul.
    2. màcula lútia Regió central de la superfície interna de la retina.
  3. patologia Lesió elemental de la pell que consisteix en una taca vermellosa que desapareix momentàniament amb la pressió del dit.