■ maça

Homòfon: massa
Etimologia: del ll. vg. *mattea, possible der. regressiu del ll. mateola, íd., o que s’hi podria relacionar 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. armament Arma antiga contundent consistent en un bastó, sovint guarnit de ferro, de cap molt gruixut, el gruix del qual disminueix fins a l’altre cap, per on s’engrapa.
    2. Nom de diferents objectes la forma dels quals recorda la de la maça antiga.
    3. Mà de morter.
    4. esports Mena de bitlla de fusta emprada en els gimnasos per a fer exercicis de desenvolupament muscular.
    5. gimnàstica En gimnàstica rítmica, aparell manual consistent en una bitlla de fusta o de material sintètic, de 40 a 50 cm de llargada i d’almenys 150 g de pes.
  2. Insígnia, consistent en un bastó amb el cap d’or o d’argent, que porten certs funcionaris, en determinades solemnitats, davant els reis, els governadors, els ajuntaments i els capítols.
    1. oficis manuals Eina de percussió, generalment de fusta dura o de ferro, travessada per un mànec i afectant una forma semblant a la d’un martell.
    2. construcció Martell gros, amb el ferro de secció octagonal i lleugerament afuat, proveït d’un mànec prim i llarg i que és emprat per a picar pedra.
    3. construcció Peça del martinet consistent en un bloc feixuc de fusta o de ferro que, guiat per dos raïls, hom deixa caure sobre l’estaca.
  4. entomologia Bony format pels últims artells de les antenes (o d’altres parts del cos) que presenten alguns insectes.
  5. música Bola de feltre, de fusta o de roba folrada de cuir, unida a un bastó, que hom empra per a percudir un timbal o un instrument similar.