locutor | locutora

Accessory
Etimologia: del ll. td. locutor, -ōris, íd. 1a font: c. 1930
Body
    masculí i femení
  1. Persona que parla.
  2. especialment Persona que, per professió, es dirigeix verbalment a un auditori, especialment en emissions de radiodifusió o de televisió, per a donar notícies, donar veu a les imatges, etc.