■ lloure

Partició sil·làbica: llou_re
Etimologia: alteració de lleure per influx de la -u- en la -e- 1a font: 1344, Ord. P. III
    Mot emprat en l’expressió locució adverbial
  1. a lloure En llibertat, lliurement, sense subjecció. Quan els gats són fora les rates van a lloure. Amb els cabells a lloure.
  2. a lloure (o a son lloure) especialment A gust, a caprici. Fa i desfà a lloure.
  3. a lloure A pes, a grapats.