■ lloca

Etimologia: d’origen onomatopeic, compartit, amb variants, per altres llengües, d’una base més comuna en el ll. glocīre, i encara més en la forma glocc-, on s’haurien produït fenòmens fonètics de dissimilació i assimilació 1a font: 1386
  1. femení
    1. avicultura Femella d’aviram, especialment gallina, que cova i cria els polls.
    2. figuradament Dona grossa i estarrufada o voltada de criatures.
    3. figuradament i per extensió Persona que adopta una actitud protectora envers els altres.
    4. figuradament i per extensió Persona que encobreix o ajuda un lladre o un criminal; encobridor.
    5. figuradament i per extensió Casa que encobreix un lladre o un criminal.
  2. adjectiu botànica i agricultura Dit de la pera, la poma, etc., massa madura i que ha pres un color fosc, com si es podrís.