■ lliscar

Compareu: l'acc. 1 amb relliscar i patinar
Etimologia: der. de la base lexical de llis, ja a través d’un ll. vg. *līsĭcare, der. de *lisius, ja d’una variant lisk- en l’element de creació expressiva 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. intransitiu Moure’s sobre la superfície d’un cos suaument i amb escassa fricció, especialment moure’s una cosa amb relació a la que l’aguanta per insuficiència de fricció externa entre les superfícies d’ambdues. La barca corria lliscant sobre les onades. No l’estrenyia prou fort i em lliscava.
  2. transitiu construcció Estendre sobre una paret una capa molt prima de morter de calç o de ciment pòrtland, per tal d’obtenir una superfície molt llisa.