■ llis | llisa

Homòfon: lliç
Etimologia: d’origen incert, suposa una base romànica *līsius, probablement de creació expressiva per la remor de frec produïda sobre una superfície llisa 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
    1. Que té una superfície tan uniforme que el tacte no hi percep la menor aspresa. Té la pell llisa. Aquella paret, és llisa o granelluda?
    2. Desproveït d’encrespaments, relleus, desnivells, ornaments sobresortints, etc. Cabell, pentinat, llis. Es vol fer un vestit llis. Una mar ben llisa. Un terreny llis. Columnes llises, sense motllures.
    3. D’un sol color i tonalitat i sense fer dibuix. Una faldilla llisa de color verd.
    4. anar (o passar) llis Lliscar bé una cosa sobre la superfície d’una altra.
    5. passar de llis figuradament Passar sense aturar-se.
    6. posar (o deixar) llis (algú) figuradament Apallissar-lo.
  2. figuradament
    1. antigament Fluid, fàcil, planer.
    2. Dit de la persona planera, franca i directa.
    3. de llis Sense amagar res, de pla. Confessar, cantar, de llis.
    4. llis i ras Sense embuts.