■ llest
| | llesta

Etimologia: del ll. vg. *lĕxĭtus, reduït a *lĕxtus/lĕstus, alteració de lectus, participi de legĕre ‘llegir’, en el sentit de ‘escollit, espavilat’ 1a font: s. XIII, Desclot
    adjectiu
    1. Prompte a comprendre les coses, que raona encertadament.
    2. Viu, astut.
  2. Diligent, expedit.
    1. Dit d’una cosa a fer quan ja és acabada. Ja tinc la feina llesta.
    2. Dit del qui ha acabat una cosa que feia. Ja estic llest de la feina. Ja és hora de sortir: encara no esteu llestos?
    1. estar llest (o ben llest) Estar irremissiblement perdut.
    2. estar (algú) llest (o ben llest) per (un altre) No voler tenir-hi més tractes, amistat, etc. Si no rectifica, per mi està ben llest.