■ llenguatge

Etimologia: de llengua 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. antropologia social i lingüística Facultat humana de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor o interlocutor mitjançant un sistema o codi determinat de signes auditius i vocals.
  2. Manera com hom expressa el pensament per mitjà de la paraula. No entenc aquest llenguatge: no tens raó de parlar així. Llenguatge culte, groller.
  3. Vocabulari i fraseologia propis d’un art, d’una branca de la ciència, etc. El llenguatge de la química.
  4. informàtica
    1. Conjunt de símbols i de normes d’ús que permet de presentar els programes a un ordinador.
    2. llenguatge conversacional Llenguatge que té característiques conversacionals o que és usat en sistemes conversacionals.
    3. llenguatge d’alt nivell Llenguatge de programació que és teòricament independent de la màquina que l’utilitza, com és el cas de Fortran, Cobol i Basic.
    4. llenguatge d’assemblador Llenguatge de programació similar al llenguatge de màquina, però amb menys restriccions, especialment a l’hora de representar instruccions i dades.
    5. llenguatge de baix nivell Llenguatge de programació que depèn essencialment de la màquina que l’utilitza.
    6. llenguatge de màquina Llenguatge de programació que depèn totalment de la màquina on s’utilitza.
    7. llenguatge de programació Llenguatge artificial creat específicament per expressar-hi programes.