■ lleixa1

Partició sil·làbica: llei_xa
Etimologia: deriv. de lleixar, forma catalana ant. de deixar 1a font: 1369
    femení
  1. Relleix o prestatge fet d’obra i adossat a una paret, a la campana d’una llar, etc.
  2. Replanet que fa com un corriol en un cingle.


    3. Vegeu també:
    lleixa2