■ llegir

Etimologia: del ll. legĕre, íd., que en els der. pren sovint la forma -ligĕre 1a font: 1191
    verb transitiu
    1. Distingir en un escrit els sons figurats per les lletres. Llegir una inscripció. Llegeix què diu aquí.
    2. usat absolutament Encara no ha après de llegir.
    1. Adquirir coneixença del contingut d’un escrit per la lectura. Ja he llegit tots el llibres. Vam llegir-ho al diari.
    2. per extensió Llegiu els clàssics! Llegeix el rus, però no el parla.
    3. usat absolutament És un xicot culte: ha llegit molt.
    1. Anar dient en veu alta allò escrit que hom va recorrent amb la vista. No improvisà pas el discurs, sinó que el llegí. Llegeix-me aquesta carta.
    2. usat absolutament No llegeixis tan de pressa, que no puc seguir-te.
  4. per analogia Distingir, interpretar, allò que és figurat per qualssevol signes gràfics. Llegir un diagrama, una partitura.
  5. figuradament
    1. Endevinar una cosa oculta o futura interpretant determinats signes exteriors. Llegir l’esdevenidor en les ratlles de la mà, en els astres. Llegir les ratlles de la mà.
    2. especialment Endevinar els pensaments, els sentiments, etc., d’algú per la seva actitud, la seva fisonomia, el seu exterior, etc. Vaig llegir en els seus ulls com patia.
  6. crítica textual Entendre, interpretar, un escrit, un text.
  7. antigament ensenyament Ensenyar públicament la matèria d’un llibre, d’un autor, etc.
  8. llegir un dibuix indústria tèxtil Interpretar un dibuix picat en un cartó de la màquina jacquard.