■ llebre

Etimologia: del ll. lĕpus, -ŏris, íd. 1a font: 1275
    femení
  1. zoologia
    1. Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs i de la família dels lepòrids (Lepus sp), que tenen les orelles llargues i amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre. Cal destacar-ne la llebre comuna (L. europaeus), la llebre de les neus o llebre muntanyesa (L. timidus), la llebre polar (L. articus), la llebre americana (L. americanus) i la llebre californiana (L. californianus).
    2. llebre de la Patagònia Mara.
    3. llebre de mar Mol·lusc de l’ordre dels tectibranquis i de la família dels aplísids (Aplysia punctata), de color marró amb taques blanques, de forma massissa i amb el dors molt alt i dos plecs dèrmics del mantell que cobreixen aquest i la conquilla. Molt semblants, bé que més grosses, són la llebre de mar negra (A. limacina) i la llebre de mar bruna (A. depilans).
  2. per analogia Corre com una llebre. És més poruc que una llebre. Dorm amb els ulls oberts, com les llebres.
  3. aixecar (o moure) la llebre Promoure una qüestió, la difusió d’una notícia, ésser l’iniciador d’alguna cosa, fer notar quelcom donant lloc que algú altre pugui aprofitar-se’n.