■ llavor

Etimologia: del ll. labor, -ōris ‘fatiga, treball’, especialitzat en el ll. vg. hispànic en el sentit de ‘feina agrícola’ i ‘producte agrícola’ 1a font: 1252
    femení
  1. botànica i agricultura Embrió en estat de vida latent, acompanyat o no d’endosperma i de perisperma i protegit per l’episperma.
  2. figuradament
    1. germen 2. Van sembrar entre ells la llavor de la discòrdia.
    2. deixar (una cosa) per a llavor No gastar-la en el moment oportú.
    3. no quedar per a llavor Morir-se com tothom, no sobreviure. Tan valent com el veus, no quedarà pas per a llavor.