■ llatí | llatina

  1. adjectiu i masculí i femení Del Laci (regió d’Itàlia), dels llatins (poble) o del llatí (llengua) .
  2. adjectiu per extensió
    1. Dit dels pobles, les nacions, etc., que parlen llenguatges que són prolongament del llatí, com el català, el francès, l’italià, etc.
    2. cristianisme Dit dels cristians d’Occident, en contraposició als orientals.
  3. adjectiu [usat com a complement predicatiu] D’una manera llisa, sense entrebancs. Aquesta màquina no va llatina.
  4. masculí i femení història Individu habitant d’una regió mediterrània definida per la geografia (el Laci), per l’idioma (el llatí) i per la consideració especial que obtingueren els membres d’aquest poble durant els primers segles de domini romà.
  5. masculí lingüística
    1. Llengua indoeuropea, parlada, a l’antiguitat, a Roma i als territoris del seu imperi, i, a l’alta edat mitjana, als països de la Romània, fins al trànsit a les llengües nacionals.
    2. baix llatí Terme poc precís emprat amb referència al llatí de l’alta edat mitjana, especialment al llatí d’aquells texts que foren escrits amb grans concessions a la llengua parlada.