■ llar

Etimologia: del ll. Lar, Laris ‘cada un dels déus protectors de les famílies, que solien tenir una capelleta damunt el fogar de la casa’ 1a font: 1360
    femení
  1. construcció Lloc d’una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on hom fa foc per a escalfar-s’hi o per a cuinar, proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums. És anomenada també llar de foc, xemeneia o escalfapanxes.
    1. casa 3 1.
    2. llar de criança sociologia Espai degudament condicionat on una mare de dia acull els infants de qui té cura, sovint el domicili propi.
  3. llar d’infants ensenyament Institució educativa dedicada a tenir cura dels infants de 0 a 3 anys.