■ llançar

Homòfon: llençar
Etimologia: de llança 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distància en l’aire. Llançar una fletxa. Llançar el disc. Llançar un satèl·lit artificial. A veure qui llança la pilota més enlaire! Ens entreteníem llançant còdols a l’estany.
    2. per extensió El volcà llançava pedres i cendra.
    3. figuradament El sol llança raigs de llum. Va llançar-me una mirada furibunda. Llançar una maledicció. Llançar una excomunió. Llançà un crit penetrant.
    4. dret Expropiar per acte judicial.
  2. transitiu
    1. Fer partir o moure vivament en una direcció determinada. Tot seguit va llançar els soldats a l’assalt. Li llançà els braços al coll.
    2. per extensió Llançar un atac.
    3. figuradament Llançar una persona a fer una cosa, a un afer. Llançar un afer.
    4. figuradament i especialment Fer conèixer i prear, promoure, algú o alguna cosa, especialment valent-se de mitjans publicitaris. Llançar un autor, un artista. Llançar un producte al mercat.
    5. marina, marítim Avarar.
  3. pronominal
    1. Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l’aire, contra algú, etc. S’ha llançat a l’aigua de cap. Va llançar-se contra ell com una fera. Les tropes es llançaren a l’atac.
    2. figuradament Es llançà cegament a fer política. S’ha llançat a una empresa folla.
  4. transitiu llençar 2.
  5. transitiu arts gràfiques Fer el llançat dels plecs d’un llibre.