■ llança

Etimologia: del ll. lancea, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. femení
    1. armament Arma ofensiva consistent en un pal llarg de fusta que té a la punta un tros de ferro punxegut i tallant, sovint adornat d’una bandereta, usada especialment per soldats de cavall.
    2. llança manesa armament Llança de petites dimensions que es podia brandar amb una sola mà.
    3. rompre una llança història i armament Trencar la llança en una topada amb l’adversari en un torneig, una lluita, etc.
    4. rompre una llança contra (algú) figuradament Sortir a combatre’l.
    5. rompre una llança per (o a favor de, en defensa de, etc.) figuradament armament Sortir en defensa d’algú o d’alguna cosa manifestant-se a favor seu contra els qui l’ataquen.
  2. masculí ciències militars Soldat armat de llança.
  3. femení transports Peça llarga de fusta unida pel seu extrem inferior al joc de la part de davant d’un carruatge, a cada costat de la qual s’enganxa un cavall, una mula, etc.
  4. femení Foguer.
  5. llança de Crist botànica Llengua de serp.