■ liminar

Etimologia: del ll. liminaris, íd., der. de limen, -ĭnis ‘llindar’; en ll. vg. i en les llengües romàniques liminaris es confongué amb limitaris, der. de limes, igual que els mateixos llatins sentien una afinitat lèxica i semàntica entre limes i limen (cf. llindar 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Situat al llindar.
  2. Posat al començament d’un llibre. Epístola liminar.