■ lavabo

Etimologia: del ll. lavabo ‘rentaré’, 1a pers. sing. del futur de lavare ‘rentar’, tret del salm 25, Lavabo inter innocentes manus meas ‘em rentaré les mans entre els innocents’, recitat pel sacerdot al moment de rentar-se les mans a la missa 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. litúrgia Cerimònia de rentar-se les mans el sacerdot, dins els ritus de l’ofertori, a la missa.
  2. arquitectura Templet amb una font al centre situat en els claustres dels monestirs perquè els monjos es rentessin les mans després de menjar.
  3. construcció
    1. Pica de porcellana o ceràmica envernissada, destinada a rentar-s’hi.
    2. per extensió Cambra destinada a rentar-s’hi.
    3. per extensió Cambra on, a més del lavabo, hi ha instal·lat el vàter i, sovint, l’urinari.