■ lauda

Partició sil·làbica: lau_da
Homòfon: laude
Etimologia: de l’it. lauda, íd., del ll. laus, laudis ‘lloança’
    femení
  1. literatura i música Himne de tipus religiós conreat a Itàlia des del segle XIII fins al XVIII, precursor de l’oratori.
  2. lauda sepulcral Làpida que té incisa una inscripció.