justificar

Accessory
Etimologia: del ll. td. justificare, íd. 1a font: 1460, Roig
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer just, legítim, no condemnable. El fi no justifica els mitjans. Una situació tan crítica justifica les mesures més enèrgiques.
    2. per extensió Provar que alguna cosa és real, certa. Justificar les despeses.
    1. transitiu Exculpar, excusar.
    2. pronominal No cal que et justifiquis.
  2. transitiu cristianisme Fer, Déu, just algú per l’acció de la gràcia.
  3. transitiu arts gràfiques Fer la justificació d’una composició tipogràfica.
  4. transitiu informàtica Fer la justificació d’una cadena.