justícia

Accessory
Partició sil·làbica: jus_tí_ci_a
Etimologia: del ll. justitia, íd. 1a font: 1248
Body
  1. femení ètica i religió Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat.
  2. femení dret
    1. Allò que cal fer segons dret i raó.
    2. Poder de fer-ho.
    3. Exercici del dret a la justícia.
    4. Administració de la justícia pels qui n’estan encarregats.
    5. Qualitat d’allò que és fet amb equitat.
    6. Persona o persones constituïdes per exercir la justícia en una col·lectivitat.
    7. justícia social sociologia Concepte elaborat per l’exegesi de les doctrines aristotèliques i llur interpretació pels tomistes que incorpora l’accepció de social a la justícia, en tant que es fa solidària de les necessitats.
  3. masculí història
    1. Oficial municipal de justícia a les ciutats, viles i llocs reials del Regne de València, instituït per Jaume I a València el 1238, amb el nom de cort.
    2. Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial.