■ jurar

Etimologia: del ll. jurare, íd., abreviació de la locució jus jurare, fórmula ritual i sagrada de compromís, der. de jus, juris ‘dret, llei’ 1a font: s. XII
    verb transitiu
  1. dret Afirmar, prometre (alguna cosa) apel·lant a Déu, a una cosa que hom jutja sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l’afirmació, de la sinceritat de la prometença.
  2. usat absolutament Alçà la mà i digué: Juro!
  3. hiperbòlicament Et juro que no ho diré a ningú.
    1. Acceptar, per mitjà de jurament, un càrrec, una dignitat, etc. Jurar un càrrec.
    2. jurar (algú) per (o com a, etc.) Nomenar-lo, mitjançant jurament, per a un càrrec, una dignitat, etc.
  5. jurar en fals Dir amb jurament el que no és cert.