■ junyir

Etimologia: del ll. jungĕre, íd., de la mateixa arrel de jŭgum ‘jou’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb
  1. transitiu Ajuntar, unir.
  2. transitiu
    1. Unir dos bous, dues mules, etc., posant-los un jou.
    2. Posar el jou a un bou, una mula, etc.
    3. figuradament Posar en servitud, sotmetre a un domini.
  3. pronominal Ajuntar llurs aigües dos rius. El Ter i el Freser es junyeixen a Ripoll.
  4. intransitiu història Combatre d’home a home a cavall, especialment en simulacre festiu.