■ juí

Partició sil·làbica: ju_í
Etimologia: del ll. judicium ‘judici’, der. de jūdex, -ĭcis ‘jutge’ 1a font: s. XIV, Llull
    [plural juís] masculí
  1. Judici.
  2. juí de prohoms història Tribunal de justícia per a causes criminals de la ciutat de Barcelona, instituït per privilegi reial del 1283.