■ jugar

Etimologia: del ll. jŏcari, íd., amb canvi de -ō- en -u- no prou explicat 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Passar el temps en alguna cosa que hom fa amb el sol objecte d’entretenir-se, de divertir-se. Els nens juguen al jardí.
    2. fer (alguna cosa) jugant figuradament Fer-la sense esforç, amb facilitat, com per diversió.
  2. intransitiu
    1. per extensió Divertir-se, entretenir-se, bromejar. Mentre vosaltres jugueu, ells treballen.
    2. per analogia El gat juga amb el ratolí. Jugar les onades amb una embarcació.
    3. jugar amb (algú) figuradament Manejar-lo com hom vol, burlar-se’n.
    4. jugar amb la salut figuradament Obrar amb despreocupació per la pròpia salut.
  3. jugar-la (a algú) Fer amb malícia i engany alguna cosa que el perjudica.
    1. intransitiu Entretenir-se una o més persones en un exercici recreatiu sotmès a regles, en què hom guanya o perd. Jugar a cartes.
    2. intransitiu especialment Practicar jocs en què s’arrisquen diners. Jugar a la ruleta. Va perdre la casa jugant.
    3. transitiu Jugar una partida d’escacs.
    4. intransitiu Intervenir, algú, en un joc cada cop que li toca el torn. Jo ja he jugat; et toca a tu.
    5. intransitiu En certs jocs, entrar, obrir el joc.
    6. transitiu Fer ús d’una carta, d’una peça del joc, etc. No juguis aquest alfil.
    1. transitiu Arriscar alguna cosa en un joc d’atzar. Hi jugo cent euros. Sempre jugava grans quantitats.
    2. transitiu i usat absolutament Jugar a la loteria.
    3. pronominal figuradament Arriscar-se a perdre alguna cosa en un negoci, afer, etc., dubtós. Et jugues la feina, fent això.
    4. transitiu i usat absolutament Jugar a la borsa.
    5. pronominal Avenir-se a perdre una cosa si no resulta allò que hom espera. En aquest assumpte, t’hi jugues el teu bon nom.
  6. transitiu Manejar (una arma blanca). Jugar l’espasa, el floret.