■ jueu
| | jueva

Partició sil·làbica: ju_eu
Etimologia: del ll. judaeus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent als jueus o al judaisme.
    2. adjectiu i masculí i femení De Judea (regió històrica del S de Palestina).
  2. masculí i femení
    1. Persona que professa el judaisme.
    2. història Individu d’una comunitat originària de Palestina i dispersa arreu del món; hebreu.
  3. masculí i femení despectivament [ús ofensiu basat en estereotips] Usurer, avar.
  4. matar jueus locució verbal folklore Durant la Setmana Santa, costum popular amb què es cloïa l’ofici de tenebres consistent a fer soroll la canalla i el jovent amb els xerric-xerracs o pegar en terra amb branques de palmera (matar els fasos) o bastons.