■ jeure

Partició sil·làbica: jeu_re
Etimologia: variant més moderna de jaure 1a font: s. XIX
    verb intransitiu
  1. Estar, algú o algun animal, estès ben llarg, en posició horitzontal. El gos jeu a la porta tot el dia.
    1. Estar en posició horitzontal per descansar, per dormir. Després de dinar sol jeure una estona al sofà. Jeia sobre l’herba, sota un pi.
    2. deixar jeure (un negoci, un afer, etc.) figuradament No ocupar-se’n.
    3. jeure-hi figuradament Esperar l’endemà o un altre dia per resoldre un problema, una preocupació, etc.
  3. Estar allitat. Si no jeus no et marxarà el refredat.
    1. jeure amb (una persona) Tenir-hi relacions sexuals.
    2. jeure junts (o plegats) Tenir relacions sexuals.