■ jerarquia

Partició sil·làbica: je_rar_qui_a
Etimologia: del b. ll. hierarchia, i aquest, del gr. hierarkhía ‘dignitat de gran sacerdot’ 1a font: s. XIII, Vides
    femení
    1. Relació de primacia i subordinació que lliga les diverses persones, o grups de persones, que constitueixen una organització.
    2. especialment Relació de primacia i subordinació entre els ordes eclesiàstics.
    3. per extensió Persona de categoria dins una organització. Una alta jerarquia.
    4. Relació de subordinació en cadena, de persones, fets o idees, que es basa en un tret d’índole normativa, subjectiva o objectiva.
    1. Categoria o grau d’una jerarquia. Hi ha tres jerarquies d’administratius en la nostra empresa.
    2. jerarquia angèlica cristianisme Ordre de preeminència establerta entre els nou ordres dels àngels.