■ jactància

Partició sil·làbica: jac_tàn_ci_a
Etimologia: del ll. jactantia, íd. 1a font: s. XV, Roís
    femení
  1. Acció de jactar-se.
  2. dret Acció judicial consistent en el fet que una persona en demandi una altra que es vana de tenir drets contra el demandat perquè exerceixi aquests drets o guardi silenci perpetu.