■ ipecacuana

Partició sil·làbica: i_pe_ca_cu_a_na
Etimologia: del port. ipecacuanha i aquest, del tupí brasiler 1a font: 1839, DLab.
femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Arbust de la família de les rubiàcies (Cephaelis ipecacuanha), de fulles oposades i flors pentàmeres en glomèruls esfèrics, propi de l’Amèrica tropical, que té propietats diaforètiques, emètiques i expectorants.