■ invitar

Etimologia: del ll. invitare, íd. 1a font: 1839, DLab.
    verb transitiu
  1. Pregar d’acudir a un lloc, especialment a una festa, solemnitat, etc. Han invitat al casament tots els amics i coneguts.
  2. per extensió
    1. Pregar de voler fer alguna cosa. Van invitar-la a ballar un vals.
    2. Sol·licitar imperativament que hom faci alguna cosa. Els invitaren a abandonar el local.
  3. per extensió Incitar, alguna cosa, a una activitat determinada. Aquestes paraules inviten a meditar.